Entre la paraula i el gest,
entre el gest i la imatge,
en aquell espai...
entre els ulls i el cor,
entre interior i exterior,
allà s'hi amaga, en un petit racó
la meva passió per les paraules
la meva passió per les imatges.
Pretenc contar-vos el que em diuen,
si voleu ho compàrtim!!! Passau, estau convidats a guaitar-hi i dir la vostra!
No són fotos d'enguany, tenen un parell d'anys però l'emoció que m'ha despertat retrobar-les no té preu, així que he decidit compratir-les amb tots voltros, no hi res millor per refrescar les idees que sortir-se dels camins tant trepitjats per endinsar-se en la natura fins al seu mateix cor. Des d'allà dins es té una nova perspectiva de tot!
Feia 18 dies que viviem a una casa restaurada a consciència amb els meus pares, molts d'anys de dura feina, i de molt de temps i diners invertits en ella, i una nit a finals d'agost de 2006 vaig escriure això...
I ara que camino descalç sobre la fusta
sé els anys de creixement d'un arbre
el que suposa.
I ara que camino descalç sobre còdols
sé els tombs i giravoltes d'una pedra
el que suposa.
I ara que desperto de cara als més alts cims de l'illa
sé que no fa ni dos ni tres díes que hi són
i tot el que això suposa.
Tot és tan diferent...
Ara sembla que tot em parli
de com el temps s'escola entre les mans,
de la importància de cada gest
de tots els que abans de mi
s'anadonàren de la bellessa del poble...
Ara sembla que tot em parli
de com el temps es col.loca
en els estants de la vida
omplint-la o buidant-la
de fets o desfets
d'oblits o records.
Ara m'adono de la importància de la unió
per aconseguir una fita.
Ara valoro encara més les passes
que uneixen el desig i la il.lusió
amb la realitat dels fets.
Gràcies a tots!!
Dedicat a na Cris, a mun pare i a mu mare, junts li hem donat vida a un somni compartit!!!
Un matí de novembre i a fora un cel amenaçant; la pluja arribarà i ens trobarà passejant per Fornalutx. Les fulles que la tardor ha arrabassat dels arbres que volen adormir-se en el llarg hivern, s'encalçen pels carrers mirant de trobar un racó on no bufi el vent, i na Cris, avui m'ha agafat la càmara i ha fet de les seves...
Si clar, qualsevol que l'empeny la pot tancar una porta, o pot córrer una barrera, o barrar una finestra perque no hi vegis, perque no hi passis... si tot fos tan senzill. Tothom es posa barreres, límits per indicar fins on és ca meva i on comença ca teva.
Portes, barreres, panys, cadenesm, reixes, límits, no n'hi cap que vagi amb mi, no n'hi cap que aconsegueixi tancar-me, sí, potser temporalment empresonareu el meu cos dins d'uns límits, però mai la meva ànima, que lliure com és volará lluny atrevessant panys, barreres, esquivant cadenes, desconcertant els limits..
Mai m'empresonareu, per molt que volgueu coaccionar la meva eixida o la meva arribada, mai podréu aconseguir que no arribi o no m'en vagi, la meva llibertat de moviments no depen de vosaltres és només meva, sigui com sigui, costi el que costi no hi haurà mai portells que em barrin el camí, i si hi son els obriré, tendrement, no pas tirant-los avall d'una òstia, no no és mereixeran segur tal desgast de part meva, tan sols em convertiré en aire i els creuaré, seré com l'arena que s'escorre entre els dits, com l'aigüa quan regalima pels plecs de la pell i així, no hi haurà portes, ni barreres, ni panys, ni cadenes, ni reixes.
No vos enfadeu si preteneu barrar-me i veis com escapo,
és el que passa amb els qui son lliures, no els detures amb res.
«Es obvio que la poesía y la fotografía pueden complementarse y hasta influirse recíprocamente. Por una parte, la fotografía capta una imagen fija, inmóvil (a veces sólo un instante de una realidad dinámica o de una coyuntura motriz, desplazable o vibrante), y la poesía puede, a partir de esa suspensión o tregua del movimiento, hacer una lectura que la enriquezca. Por otra parte, la poesía, que genera o propone transformaciones, procesos, auges o deterioros, puede ser sintetizada ejemplarmente por la fotografía cuando ésta elige de aquella una imagen decisiva, que habla por sí misma.» [Mario Benedetti - Poeta]
© 2.009 – escrits de Miquel Àngel Llompart
© Els escrits d'aquest blog estàn protegits baix els drets d'autor.
