La Parra i l'horitzó...
brut de núvols que netetjen
del pols el cel.
La pluja i el vent
jugant a despullar
la vertadera identitat
d'allò que neix,
d'allò que creix,
i amb el pas del temps,
els núvols, el vent,
la pluja el sol,
mestral i ponent
la vida s'escorrerá
com per dins d'un paner, que tot i que ara és buit...
llavors estará plé de rem.
Que guapo el poema!! Si senyor. Respecte a les fotos, la segona no em diu massa, i la primera és una llàstima que el tronc et quedés tant fosc.
ResponElimina