Començen a arribar ses primeres plujes i amb elles l'olor a terra banyada que de bell nou ens encisa i ens maravella, llevant sa pols de tants records tan llunyans... és el moment de sortir a fora, deixar el cau calent i refrescar-se l'ànima, fotre un crit ben fort als núvols i que plorin tot el que hagin de plorar, només així el sol sortirà net al cel, tot radiant i llavors tornarem a posar els peus a terra, la nostra terra banyada avui, humida demà, eixuta passat...
Entre la paraula i el gest, entre el gest i la imatge, en aquell espai... entre els ulls i el cor, entre interior i exterior, allà s'hi amaga, en un petit racó la meva passió per les paraules la meva passió per les imatges. Pretenc contar-vos el que em diuen, si voleu ho compàrtim!!! Passau, estau convidats a guaitar-hi i dir la vostra!
dimecres, 23 de setembre del 2009
Olor a terra banyada...
Començen a arribar ses primeres plujes i amb elles l'olor a terra banyada que de bell nou ens encisa i ens maravella, llevant sa pols de tants records tan llunyans... és el moment de sortir a fora, deixar el cau calent i refrescar-se l'ànima, fotre un crit ben fort als núvols i que plorin tot el que hagin de plorar, només així el sol sortirà net al cel, tot radiant i llavors tornarem a posar els peus a terra, la nostra terra banyada avui, humida demà, eixuta passat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mmmmm, terra banyada!! Que guapo el poema. De la toma m'agrada el contrast del color verd amb el marró i la composició... Però entenc que el protagonista de la foto es el fil-ferro amb les gotes, i trobo que per ser així t'haurien d'haver quedat amb més detall. Sé que és complicadíssim que surti tot ben enfocat, però posats a demanar...
ResponEliminaSalut!!
Tu demana, tú demana que poc a poc... s'intentarà!!! Jejeje Moltes gràcies fenómeno!!
ResponEliminaaixí sia!
ResponEliminaHo serà Elur, ho serà!!! Gràcies!!!
ResponElimina