dijous, 22 d’octubre de 2009

Del record d'aquelles passes



En negre escric, d'aquelles passes
aqueix, mon record sincer d'ahir
amb daurada fredor d'espasses
i amb el conhort d'un bon patir.

Negre d'encessa nina quan de nit
en els teus ulls la lluna reposava,
ballumes d'amor, i el cor al pit
cada instant més fort bategava.

Queden ara, negres, d'aquell amor
marques al cor, inocència ferida
quan en el paradís del dolor
encenérem la nit adormida.

Junts i ocults, entre aquell negre
on les mirades clares reflexàven
tot allò que del goig s'ha de saber
i que resta als cors que s'estimàven.

Del record d'aquelles passes
en faig en l'ànima, camí de pedres
i quan l'oblit, passejo per elles
pel camí on la meva vida , es fa pedra.

I de vells poetes
espedregarem aquell camí de pedres
que de joves férem i de grans recorreguérem

llegint l'ànima baix la lluna
d'aquell jove que de nit estimava...
i a tall d'auba ja plorava.

29-08-94


4 comentaris:

  1. MIquel, quina fotografia més meravellosa i evocadora.... Un text preciós i aquesta frase "pel camí on la meva vida , es fa pedra." .... uf, m'ha fet rellegir-la.... Felicitats, m'ha encantat de debó :)

    ResponElimina
  2. Gràcies Cris, m'agrada que t'agradi, tot i que hi han coses que ténen molts d'anys, de vegades segueixen vigents o "aguantant" durant molt més temps, coses que es resisteixen a esvaïr-se, ja siguin sentiments, sensacions o canalitzacions d'aigüa...útils però en desús.

    Tenc pendnet visitar el teu post dels "puntals", ja que hi tenc cosa dir.. Ánims!!

    ResponElimina
  3. Uep, aquesta foto hem recorda algo... ahh, si... mmm, aquell fritet!!

    Molt apropiat el tractament que l'hi has donat i un poema fantàstic.

    Segueix així!

    ResponElimina
  4. Ei gràcies Biel, idò no és la versió definitiva d'aquesta fotografia ja que l'altre dia vaig retocar-la una mica més augmentant el grà tipus peli antiga i crec que queda més d'acord amb el texte del poema. Encantat de que t'agradi. Gràcies!!!

    ResponElimina