 |
| De Fotobsessió |
Feia 18 dies que viviem a una casa restaurada a consciència amb els meus pares, molts d'anys de dura feina, i de molt de temps i diners invertits en ella, i una nit a finals d'agost de 2006 vaig escriure això...
I ara que camino descalç sobre la fusta
sé els anys de creixement d'un arbre
el que suposa.
I ara que camino descalç sobre còdols
sé els tombs i giravoltes d'una pedra
el que suposa.
I ara que desperto de cara als més alts cims de l'illa
sé que no fa ni dos ni tres díes que hi són
i tot el que això suposa.
Tot és tan diferent...
Ara sembla que tot em parli
de com el temps s'escola entre les mans,
de la importància de cada gest
de tots els que abans de mi
s'anadonàren de la bellessa del poble...
Ara sembla que tot em parli
de com el temps es col.loca
en els estants de la vida
omplint-la o buidant-la
de fets o desfets
d'oblits o records.
Ara m'adono de la importància de la unió
per aconseguir una fita.
Ara valoro encara més les passes
que uneixen el desig i la il.lusió
amb la realitat dels fets.
Gràcies a tots!!
Dedicat a na Cris, a mun pare i a mu mare, junts li hem donat vida a un somni compartit!!!
Permet que t'aplaudeixi, a tu i a la teva família, junts s'aconsegueixen les més gran fites, i tant que si.... Tan de bo sempre sigui així, m'ha encantat llegir-te tan exultant.... felicitats de debó, pel post i la imatge que és una delícia Miquel :) Un petó!
ResponEliminaEi moltes gràcies Cris, tens molta raó la familia més propera és la major de les energies!!! :)
ResponElimina