em parla de l'enmig,
d'horitzons llunyans que escapen als nostres ulls,
de realitats presents que per properes tampoc veim clares,
de sentiments tan endins de nosaltres que a estones ens governen,
d'anades i vengudes al llarg del temps que van deixant petjades.
Em parla de distància, de camí, de punts de vista
de fora endins i de dins a fora,
de llums i de clarors,
de cels i tempestes,
de dies de sol...
però sempre evitant la caiguda!!!
Exquisit.
ResponEliminaGràcies Josep!!! Un plaer tenir-te per aquí!!! Espero algún dia aconseguir fer B&N com tu!!!!
ResponEliminaEts únic Miquel! Quina foto més subtil!
ResponEliminaEn ser gran vull fer fotos com les teves!! Mentres tant, intentaré aprendre de tu.
Fins aviat my friend!
Uau BIel me deixes de pedra, tio m'alegro un munt que t'agradi, sa veritat és que té història, estava tombat al terra, damunt del parket, amb la càmara al devora i vaig mirar per la finestra mentres jugava amb en Marc i vaig veure la boria, la pau, i em vaig deixar dur i va sortir aquesta foto i aquestes paraules.
ResponEliminaEn quant a aprendre, crec que els dos hem d'aprendre molt un de l'altre, som un bon equip!!!! Diferents però semblants!!!