Quin màgic moment
quan el sol s'amaga rera el núvols
després de dies de calor
per deixar pas a la pluja
que cau sense fer remor.
Quin silènci majestuós
envolta l'escena
de les fulles degotant
les plujes darreres.
Entre la paraula i el gest, entre el gest i la imatge, en aquell espai... entre els ulls i el cor, entre interior i exterior, allà s'hi amaga, en un petit racó la meva passió per les paraules la meva passió per les imatges. Pretenc contar-vos el que em diuen, si voleu ho compàrtim!!! Passau, estau convidats a guaitar-hi i dir la vostra!
La darrera fotografia és magnífica, una molt bona sèrie, com sempre FELICITATS Miquel, un gust veure el que ens portes :) Petonets!
ResponEliminaEi moltes gràcies Cris, sa veritat és que estic passant per una ratxa un poc magre en quant a fotografía. Van ser fotos de la nostàlgia de les plujes que s'acaben... Una abraçadota!!!!
ResponEliminaDoncs ànims, que ja tenim quasi bé l'estiu aquí, eh? muasssssss :)
ResponElimina