 |
Mans joves i inocents,
noves textures,
humitats presents
no reconegudes.
Sento la remor d'una mar propera
al peus tenc la bromera
d'una mediterrània desconeguda encara
i si miro al cel amb el sol a la cara
m'adono de la fascinació
de tot allò per descobrir.
ostres! quina passada! la llàstima és que aquesta criatura no se'n recordarà... però tu sí i veure com descobreixen coses és meravellós. Com aquesa foto.
ResponEliminaabraçades!
Elur, mil gràcies pel teu comentari, sí que és una llàstima que no poguem recordar tots nosaltres aquell primer tacte, aquella primera carícia, el primer olor, la primera llàgrima, tantes primeres coses estic vivint que m'adono del significat de la paraula temps,... Uffff
ResponEliminaQue hermoso descubrir con esa piel tan inocente las texturas del mundo...
ResponEliminaBeso enorme ♥
Gracias maria por tus palabras, no sé si es más precioso el hecho de ser uno mismo en sus carnes quién descubre esas sensaciones o lo que sentí yo mismo mientras observaba como él hacía sus descubrimientos... ;)
ResponElimina