Quan un company de feina es converteix en un gran amic, quan amb les seves paraules veus més clar l'horitzó, quan les seves explicacions, els seus coneixements et començen a impregnar, a motivar, i a fer-te veure noves realitats que abans et passàven desapercebudes,.. està clar que has trobat un mestre, algú amb prou inquietuts per fer una passa enrera i analitzar el que passa, algú amb la capacitat d'aturar-se enmig del frenesí existencial que ens governa i treure el seny, la pau, la paciència i analitzar correctament la situació, donar el seu punt de vista, escollir el millor enquadre, la millor perspectiva, la profunditat oportuna i equilibrar allò inestable, donar-li sentit al que toca sigui paper o ferro. Per tot això quan vaig tenir l'oportunitat de "caçar-lo" de plè, fent el que millor sap... vaig disfrutar de l'espectacle i el que vos mostro és tot el que vaig ser capaç de captar, està clar que em queda molt per aprendre, mai deixaré de dir-ho, però quin camí més preciós aquest d'escollir com a filosofia de vida la d'aprendre constantment, i més quan un té la sort de compartir espai i temsp amb un crack com en Juan Montañez. i no cal que el veiem pels diaris, ni a la tele, ni a reportatges, molts grans artistes mai s'han vist reconeguts.
De tot cor gràcies Juan per haver-me donat l'oportunitat d'estar present durant un procés creatiu tan rellevant com aquest, llàstima que les fotos no estiguin al mateix nivell, però saps que era la intenció, gràcies!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada