Sovint la vida ens queda arraconada, o ancorada entre reixes,
sovint les reixes les construim nosaltres mateixos,
sovint son els altres els qui s'esmeren en reforçar-les,
sovint pot aparéixer algú i tancar-te les portes,
sovint algú potser hi vulgui guaitar..per tal de saber que tal et va...
Però la vida de veres, no està entre reixes, no té limits, vessa per entre els barrots,
s'escola per qualsevol forat i omple de llum els buits existencials,
"La Vida"
amb les seves èpoques de pau i tranquil.litat,
amb els seus canvis de direcció
i sovint potser massa sovint amb les seves èpoques més enrevessades
on el patiment, la confusió i l'angoixa ens fan desitjar
mirar al voltant i prendre un nou camí on la pau i la tranquil.litat, les emocions i el benestar
en portin de nou on habita la tan anhelada felicitat!!!
Dedicat al meu amic Juan Montañez i na Cris
A un per haver fet l'escultura i l'altre per saber-la interpretar com cal!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada