EXIF: Pentax K10D - Sigma 105mm DG Macro EX - 105mm - f/4 - 1/250 - ISO100
El meu avi va colocar aquesta clau de pas d'aigüa quan el meu pare devia tenir la meva edat, un dia en que va venir a ajudar-nos a fer la instal.lació dels tubs d'aigüa per regar més fàcil els arbres fruitals, ara el meu avi fa mitja vida meva que no hi és, el pare ja gairebé té l'edat que tenia el meu avi en aquell moment i jo, jo ja tenc un fill de 10 díes que alguna cosa em fa pensar que sense adonar-m'en serà ell qui li doni a la clau de pas de l'aigüa, la clau de pas del temps...
Una foto genial!! M'agrada molt l'enquadre, el to aconseguit i la nitidesa.
ResponEliminaEts un crack!
Ahh... i el poema genial també! Pareix com si la vida sempre tornàs al punt de partida.
ResponEliminaSi Biel, la vida roda i sovint passam pel mateix punt un cop i un altre, i mai som els mateixos del tot però sempre conservarem una mica del que forem, aquí està la gràcia, així com que canviam, la realitat que ens envolta l'anem vegent de diferentes maneres.
ResponEliminaMoltes gràcies!!!