És una moixa nòmada, com gairebé tots els moixos, que no són de ningú, són d'una zona, es moven per diferents llocs moguts per diferents motius que sovint desconeixem, es deixen estimar, t'observen i fan sempre el que volen, i gairebé mai fan el que tu vols, però na Malaisia ahir es va deixar fotografiar, tota pacient em va estar mirant fins que ho vaig aconseguir. La foto no té cap tipus de tractament, només l'he retallada per la banda de baix per centrar l'atenció en aquesta mirada "felina"
Entre la paraula i el gest, entre el gest i la imatge, en aquell espai... entre els ulls i el cor, entre interior i exterior, allà s'hi amaga, en un petit racó la meva passió per les paraules la meva passió per les imatges. Pretenc contar-vos el que em diuen, si voleu ho compàrtim!!! Passau, estau convidats a guaitar-hi i dir la vostra!
diumenge, 6 de setembre del 2009
Malaisia
EXIF: Pentax K10D - Sigma 105mm DG Macro EX - 105mm - f/2.8 - 1/250 - ISO100
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vaja ulls!! Crec que aquí et va jugar una mala passada el 2.8. No aconsegueixo veure cap zona amb foco. Si haguéssis aconseguit els ulls nítids, t'hagués sortit una foto collonuda. Mem si torna la moixa i pots fer més proves.
ResponEliminaTens tota sa raó, però no me vaig poder resistir a penjar-la, però realment no ha quedat enfocada en cap punt de tota la foto: pa-ta-ta!!!! jajajajja bueno sa moixa la tenc controlada, sol passar per casa dels meus pares o sigui que si faig renou demenjar s'atracarà i ZAS!!! Gràcies pel comentari!!!
ResponElimina