on els somnis dormen,
on el somnis volen...
Aquí en el teu refugi
ets suau com el cotó
aquí creixes i et fas fort
com una roca.
Baix la nostra mirada,
encalçes els teus petits reptes
del dia a dia,
que dia a dia es faran grans
tant com tu o més.
Quan a fora...
en el fred hivern que ha arribat...
s'escampa la fosca
i tu... tu ets a dins, al refugi, jugant...
li recites aquest preciós poema i li cantes el Good night dels Beatles i segur que té somnis dolcíssims :)
ResponEliminaEi tens raó que li quedaria bé aquesta cançó. Gràcis per la idea!!
ResponEliminaMiquel, una entrada dolcíssima.... m'ha encantat, la foscor de la foto i la claredat de la teva paraula.... Gràcies, un petó :)
ResponEliminaEi gràcies Cris, m'alegro que vos agradi, la foscor de la foto és intencionada per contrastar amb la tènue llum que entra en aquella hora pels finestrons, quan el sol gira cap a pondre's. I les paraules... no sé si clares o no però sinceres, van dirigides al protagonista de dos mesos d'edat, com comprendràs mirant-lo als ulls és fàcil inspirar-se. Gràcies de nou!!!
ResponEliminaDoncs a disfrutar-lo eh? que creixen massa depressa :)
ResponElimina