Portes...

Si clar, qualsevol que l'empeny la pot tancar una porta, o pot córrer una barrera, o barrar una finestra perque no hi vegis, perque no hi passis... si tot fos tan senzill. Tothom es posa barreres, límits per indicar fins on és ca meva i on comença ca teva.

Portes, barreres, panys, cadenesm, reixes, límits, no n'hi cap que vagi amb mi, no n'hi cap que aconsegueixi tancar-me, sí, potser temporalment empresonareu el meu cos dins d'uns límits, però mai la meva ànima, que lliure com és volará lluny atrevessant panys, barreres, esquivant cadenes, desconcertant els limits..

Mai m'empresonareu, per molt que volgueu coaccionar la meva eixida o la meva arribada, mai podréu aconseguir que no arribi o no m'en vagi, la meva llibertat de moviments no depen de vosaltres és només meva, sigui com sigui, costi el que costi no hi haurà mai portells que em barrin el camí, i si hi son els obriré, tendrement, no pas tirant-los avall d'una òstia, no no és mereixeran segur tal desgast de part meva, tan sols em convertiré en aire i els creuaré, seré com l'arena que s'escorre entre els dits,  com l'aigüa quan regalima pels plecs de la pell i així, no hi haurà portes, ni barreres, ni panys, ni cadenes, ni reixes.

No vos enfadeu si preteneu barrar-me i veis com escapo,

és el que passa amb els qui son lliures, no els detures amb res.

"Los árboles tienen sus pájaros fieles

porque sus ramas no atan, ofrecen"  (Joan Baez)