i amb ella el record d'aquells viatjes que ens han duit per la geografía peninsular a descobrir mons nous amb altes muntanyes i cims nevats. D'assegut rera dels vidres puc veure com la pluja no detura de penjar del cel com si un fos un raím de gotes infinites i rera d'elles no es veu res de tantes que n'hi han, està tot ocult i quan el vent i la pluja passin i reaparegui de bell nou el blau cel, els núvols carregats de pluja ens hauran dibuixat muntanyes de cotó blanc gelat!!
Símil d'HDR fet amb lightroom d'un pont del Parc natural de Redes (Asturies)
Un arbre plomat del mateix parc i fet amb la mateixa tècnica.
Res, seguirem esperant que s'espassi el mal temps per poder anar a trescar per les muntanyes mem si ens regalen alguna de les primeres fotografies de l'any!
Bon profit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada