dilluns, 15 de març del 2010

T'estimaré sempre... Lluna!!!!






Avui ens has deixat un buit al cor i a casa però jo t'estimaré sempre,
Avui és un d'aquells díes tristos, dels més tristos de tots el que hi pot haver,
les llàgrimes omplen el silènci, i es trenquen façana avall del meu rostre
per dir-te adéu de la manera més dolça i serena possible,
la ràbia del pas del temps m'estreny fort l'ànima i no em deixa respirar,
t'enyoro i ens acabes de deixar, sols, amb tants de records....

T'estimo, sempre ho he fet i sempre ho faré
i cap dels moments que hem viscut junts podré oblidar mai.
Tantes son les coses a agraïr-te,
tantes les estones que hem pasat junts...

Nothing last forever  -deia la cançó-
i mentia, perque el meu amor per tu
el meu record
els millors desitjos
i les millors rialles
sempre duraran al llarg del temps
PER TU!!!

Siguis o siguis,
vagis on vagis,
des d'allà on em recordis
recorda que et penso,
que t'enyoro,
que voldría tenir-te entre els meus braços,
avui sería un horabaixa d'aquells freds d'hivern
en que et deixava pujar al llit fent veure que no et veia,
un d'aquells en que jugant udolaves com un llop,
semblant que parlaves...

Tots et recordarem sempre,
saps una cosa???
Na guaica (ta mare) està orgullosa de tu, segur!
Dona-li records a ella, a en Tool i na Diva i recorda-lis que els enyoram molt,
però que encara estarem una estona a tornar a veure'ns.

Una bessada de part de tots!!!

7 comentaris:

  1. Ai Miquel, que m'has tocat la fibra.... Sé el que significa la pèrdua d'un company fidel com són els "animals" de casa.... Una gata em va feer feliç 16 anys, i encara em sembla veure-la pujada al sofà.... lamento la pèrdua de la Lluna, però sempre conservaràs la seva essència i els seus retrats.... Era preciosa, vaja que si.... petons per a tu, ho sento molt rei....

    ResponElimina
  2. Quin comiat més guapo I quines fotos més encertades... Jo l'he coneguda de gran i sempre la recordaré així, tranquil·la, tombadeta al sol del seu jardinet, deixant-se acaronar i estimar. Des d'aquí ens hem de quedar tranquils pensant que estarà amb na Guaica, en Tool i na Diva...quina millor companyia pot tenir? Estigueu on estigueu, una aferrada d'aquelles tan fortes a tots...P.S.
    Cris

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a les dues Cris, per passar i compatir amb mi aquest moment. Els comiats tenen això... són difícils de païr... Gràcies de tot cor!!!

    ResponElimina
  4. Joe Miquel. No sé que dir-te. Cadascuna de les paraules del comiat trasmeten un sentiment molt fort.

    Només se m'ocorre que aquest comiat ja el voldria per a mi mateix. És una manera fantàstica d'acomiadar a qualqú estimat.

    Una aferrada.

    Fins aviat amic!

    ResponElimina
  5. Miguel...

    el mundo de ternura que nos dejan en el alma... vive para siempre...
    Lluna seguramente se acurruca a tu lado... donde quedó la tibieza de su recuerdo!!!

    precioso!!! enternecedor!!!

    hermosos días!!!

    beso!!!

    ResponElimina
  6. Biel: Moltes gràcies amic, m'afalaguen les teves paraules!!! Una afferrada!!

    Ursula: Gracias por tus palabras, m'encanta lo de "la tibieza de su recuerdo",Así és ahora su recuerdo, ...tibio, tranquilo, resignado quizás... Hermosos días a ti también!!

    ResponElimina
  7. Una abraçada Miquel, a casa vam passar pel mateix farà un parell d'anys (com passa el temps!) i encara enyorem a la Nina però somriem quan en parlem :)

    ResponElimina